Fissura palatina

La fissura palatina no és visible des de l’exterior. És per això que de vegades el diagnòstic no es pot fer immediatament després del naixement. És degut a una fallada de la fusió entre les crestes palatines cap als 40 dies del desenvolupament embrionari. La fissura pot afectar tot el paladar, es tracta d’una fissura del paladar dur, o només la part més posterior del paladar (foto 1), llavors és una fissura del paladar tou.

La fissura palatina pot deixar passar aliments des de la boca fins al nas. La lactància materna és difícil, en general ineficaç ja que el nen aspira l’aire pel nas. S’ha d’aconsellar un biberó adequat (veure, Tractament El paladar). Trobem diferents formes de fissura palatina, arrodonit al davant (foto 2), que evoquen un síndrome de Pierre Robin (veure Tractament del Síndrome de Pierre Robin).

De vegades la fissura del paladar tou és incompleta, i persisteix una mica de mucosa al mig, però no hi ha múscul, es tracta d’una fissura de l’espai sota el vel de la mucosa (fig. 3). De vegades, en les fissures palatines la trompa d’Eustaqui funciona malament, és la responsable d’otitis serosa. És necessari col·locar uns drenatges timpànics (veure l’oïda).

Després de la cirurgia, realitzada entre els 4 i 6 mesos s’ha de fer un seguiment de la parla i el creixement maxil·lar. S’ha de realitzar un informe de la teràpia de la parla i s’ha de dur a terme un seguiment regular, si la teràpia de la parla és necessària es recomana (veure La parla). El creixement maxil·lar es controla, es pot fer un tractament d’ortodòncia aviat estimular el creixement (veure Les dents). Si la parla és incorrecta entre els 4 i 6 anys, malgrat una teràpia de la parla, es proposa una segona cirurgia, es tracta d’una faringoplastia. Permet de corregir les fuites d’aire pel nas durant la parla.